L’assaig conté fragments literaris que us permetran endinsar-vos en les aventures del pare Pedro Hilarion Sarrionandia per les terres del Rif, i segur que us apassionarà saber com va arribar a aprendre la llengua amaziga i a escriure’n la primera gramàtica.
Som com moros dina la boira? ofereix les claus de la dominació, no només en el front bèl·lic, a l’Àfrica, sinó també a la rereguarda, on filòsofs, juristes, escoles, pensadors, parlamentaris... gairebé tot el nacionalisme espanyol i francès està en contra dels «moros». El terme «moro» s’utilitza com a genèric per descriure aquella altra persona, desconeguda i, per tant, temuda. Però «mores» són les persones dominades, les oprimides, les amazigues, basques o catalanes, que, siguin d’on siguin, mereixen dignitat i llibertat.
Tot això, Sarrionandia ens ho narra amb un llenguatge exquisit, i com ell mateix confessa en el pròleg, ple d'elements discordants:

«Vaig entrar a la casba tot buscant una gramàtica, però també per fer una guerra, en el sentit que va atorgar a la paraula Joannes d’Etcheberri de Sara, que va concedir el títol de guerra a l’esforç per suprimir la ignorància. Hauria pogut presentar-la en quatre o cinc volums: la biografia del frare que va fer la gramàtica rifenya, la història de la turbulenta república del Rif, un assaig de crítica a l’imperialisme, una introducció a la història i la cultura amazigues, o la protesta d’insubordinació a Espanya i França que els bascos hem de fer. Si els temes es restringissin tot seria més acadèmic, però aleshores molts elements discordants quedarien exclosos.»

Som com moros dins la boira? rebé el Premi Euskadi d’Assaig l’any 2011, en paraules del jurat, per ser «un crit a la pluralitat cultural».