Josée Boileau, Le Journal de Montréal – «Tota aquesta odissea està narrada de manera formidable. Primer, perquè Guay-Poliquin sap fer que la natura cobri vida. Com l’altra vegada amb la neu, aquí el bosc ens embolcalla literalment amb la seva enormitat i les seves olors. Quan el terreny és relliscós, ens aferrem a les branques; quan baixa la foscor, encenem el far i “fem camí entre les escorces que rellueixen”. El dolor, la por, l’esforç, tot s’encarna amb frases breus i rítmiques. Christian Guay-Poliquin tanca així un cicle inoblidable de supervivència i una novel·la enorme. De nou.»

Anne-Josée Cameron a C’est encore mieux l’après-midi (Radio- Canada) – «Som en un univers força particular. Una mirada a la paternitat, la filiació. Un llibre realment ben escrit. L’escriptura és absolutament meravellosa! Una de les meves millors lectures del 2021.»

Stéphanie Loré, Le Mag Profession-Spectacle – «Una novel·la amb una veu original, de caràcter autèntic i vibrant, que és una reflexió sobre el trasbals del nostre món i sobre els valors que compten. Si bé el llibre flirteja amb el catastrofisme ambiental, també és sostingut per un alè d’esperança vigoritzant.»

Evlyne Leraut, Babelio – «Les ombres fugaces és transcendent. Un futur clàssic, un llibre etern i de culte.»

Dominique Orsini, Kimamori – «Aquest llibre és gairebé una novel·la policíaca. Cada revolt, cada arbre, cada sotabosc o riu és viu i pot ser una trampa. A mesura que passen les paraules, percebem les olors, tremolem quan els personatges tenen f red, escoltem els sons més íntims de la història i el nostre cor batega al ritme dels camins. Una novel·la bonica i commovedora plena d’amor i llibertat.»

Éléna, Librairie La Liberté – «Un univers postapocalíptic, en què la supervivència es dona gràcies a la tria dels llocs on els personatges decideixen viure, d’una banda, però també gràcies a les trobades i l’ajuda mútua. En un ambient de vegades opressiu, el lector avança en la història sense poder endevinar el desenllaç.»

Le Devoir – «Aquesta distopia, que ressona cruelment amb el present, qüestiona amb molta elegància la nostra responsabilitat cap als altres i cap al planeta. Aborda, també amb una gran intel·ligència, els conflictes generacionals. Els personatges estan definits amb precisió; el mecanisme narratiu, farcit d’imatges fulgurants i silencis eloqüents, és admirable.»