’una realitat postidentitària) constitueix sempre una “font de sentit i experiència” que obre les portes de l’escena a l’actor social, a qualsevol actor social, inclosos tots nosaltres, dissidents. En aquest sentit i evidentment fugint d’aquelles identitats normals, conformadores de subjectes “legítims” i subjectivitats intel·ligibles, les obres presentades possibilitaran una reflexió centrada tant en el desemmascarament de la ficció identitària com en la creació d’identitats plurals de resistència, tenint en compte que a pesar d’aquesta macroestructura global de control social i polític, hi ha destacades desviacions que, a més, responen a contextos i espacialitats determinats. Aquest catàleg no ha de ser entès com una simple reproducció de les obres acompanyades de breus comentaris. Lluny d’això, s’ha dissenyat un catàleg amb un important pes teòric, una obra en la qual novament quede palès l’esfumament de les fronteres que separen teoria i pràctica artística, pensament crític i acció política.