Lesley McDowell, The Independent – «A la seva primera i única novel·la, La campana de vidre, Plath s’enfronta a les veritats que la seva generació es negava a veure.»

Kelly Coyne, Los Angeles Review of Books – «Mentre l’Esther Greenwood naixia, Sylvia Plath moria. La seva doble perviu a costa de la seva autora, com si Plath hagués reconegut des del principi l’amenaça que representava la seva heroïna.»

Sílvia Soler, Ara – «Llegiu-la, us ajudarà a entendre moltes coses. De la Sylvia i de totes nosaltres.»

The Guardian – «Una de les coses més impactants de La campana de vidre és com la seva narradora rememora desapassionadament el seu descens a la bogeria. No hi ha cap gran drama, no hi ha un únic esdeveniment al qual l’Esther pugui atribuir el seu enfonsament, que és mostrat com la conseqüència inevitable de la individualització; està intentant forjar una identitat independent en un món social que no acull la seva ambició.»

Charles Newman – «Una de les poques novel·les americanes que tracten l’adolescència des d’un punt de vista madur. Ens dona un dels pocs retrats empàtics del que li passa a una persona amb aspiracions genuïnament feministes a la nostra societat, d’una noia que rebutja ser un esdeveniment en la vida d’algú altre. [Plath] continua sent una de les les poques escriptores de memòria recent que connecten el gran tema de la feminitat amb el destí de la civilització moderna.»

Irish Independent – «La veu de l’Esther continua sent contemporània, malgrat l’ambientació d’època que impregna la novel· la. Els seus problemes i angoixes continuen sent universals per a totes les dones joves i intel·ligents d’arreu. Cinquanta anys després, continua sent important. I, per descomptat, hi ha l’escriptura, que és d’una bellesa desinhibida que no pots deixar d’admirar.»

Nancy Duvall Hargrove – «Una obra impressionant que ha contribuït a la reputació de Plath com a figura significativa de la literatura nord-americana contemporània. És molt més que un text feminista, ja que mostra les recurrents preocupacions humanes sobre la recerca de la identitat, el dolor de la desil·lusió i la negativa a acceptar la derrota.»

Kirsty Grocott, The Telegraph – «La campana de vidre està elaborada i planificada amb cura. Malgrat l’aparent batibull desordenat del contingut, Plath no divaga mai; i, malgrat el seu llenguatge florit i poètic, no hi sobra cap paraula.»

The Irish Times – «La seva vida i les seves paraules han estat durant molt de temps objecte de fascinació pública. S’han fet pel·lícules, s’han escrit memòries i obres de teatre sobre la poeta guanyadora del premi Pulitzer, que avui dia continua sent una de les escriptores més populars del món.»

Elena Hevia, El Periódico – «Bona i malèvola a la vegada. Generosa i cruel. Plath no té una sola cara, sinó que en té moltes.»