«Sigue adelante» en CARAMELLA

Nova Orleans és el bressol del jazz i de motes altres històries relacionades amb el seu passat, el seu present i el seu futur. Segons diu la llegenda, tot va començar en una cruïlla de camins d’aquesta ciutat nord-americana, Congo Square, on a mitjan segle XIX s’aplegaven els esclaus negres en els seus limitats moments de lleure per cantar i ballar al so dels ritmes africans. Després, aquestes músiques van viure un lent procés de mestissatge en què van intervenir influències anglosaxones, franceses, espanyoles, criolles, índies..., fins a confluir en una mena de poti-poti d’on van emergir el gòspel, el blues i el jazz. I enmig d’aquesta convulsió van aparèixer les brass bands amb els seus funeral jazz que han donat merescuda fama en aquesta ciutat de la Louisiana.

Sobre la història, la sociologia, la cultura, la música i els personatges d’aquestes brass bands tracta el llibre del periodista Matt Sakakeeny que l’editorial navarresa Katakrak ha titulat Sigue adelante (originalment, Roll With It) i que ha subtitulat molt clarificadorament: Raza, poder y música en Nueva Orleans, ja que el volum és un estudi amb un important rerefons social sobre l’existència i la funció d’aquestes orquestres ambulants de vents, majoritàriament formades per músics negres i molt vinculades als barris de la metròpoli, amb tot el que això suposa de discriminació i marginació i també de reivindicació i superació.

La història que ens explica Sakakeeny se centra en algunes d’aquestes bandes, algunes de molt de renom, com ara Rebirth, Soul Rebels, Dirty Dozen o Hot 8, però el seu estudi va molt més enllà, ja que tracta molts altres temes associats a l’evolució d’aquestes formacions, des de l’urbanisme fins a la política de locals públics, des dels problemes d’ordre públic fins a la proliferació de les drogodependències, passant per la pròpia evolució de les famoses cerimònies funeràries. I un altre tema no menys important que apareix en aquestes pàgines és el que va afectar —i encara afecta—
Nova Orleans el fatal 25 d’agost del 2005: l’huracà Katrina, les conseqüències del qual podem resumir en una senzilla frase de l’autor: «El fet que el Katrina accelerés més que no retardés la mercantilització del patrimoni de Lousiana no és cap sorpresa». I així estem.

Ferran Riera

Libro:

Sigue adelante

Otras entradas